Orientació en temps de canvi

retocades1

L’evolució de les societats ens ha portat fins al moment present. Vivim en un món més interrelacionat que mai, i les repercussions d’aquesta globalitat ens afecten tant aq escala individual com a escala col·lectiva.

Les fronteres s’han obert. Els mercats prenen noves dimensions. Els productes es diversifiquen i la tecnologia accedeix a àrees cada cop més àmplies. Els sistemes socials es desintegren. La natura reclama atenció. Tot l’entorn planetari està involucrat en aquest procés.

La persona, la família, l’empresa i la institució es veuen condicionats per la incertesa que generen els constants canvis en la tecnologia, en les relacions laborals, en l’ensenyament i l’educació, en el medi ambient, etc…

Tot sembla més complex, però també més interessant.

Davant la condició canviant dels nostre temps les referències es dilueixen. Prosperar amb fermesa en aquest inquietant present requereix més creativitat, flexibilitat i predisposició. Cal avançar al ritme del temps i reconvertir el risc i el canvi en oportunitats. El repte és aconseguir actuar més enllà de la planificació, donant respostes positives a l’imprevisible.

No hi ha millor inversió millor que obrir la porta al canvi i al creixement.

Aquest és un moment de subtilesa i equilibri. Subtilesa en les formes com se’ns presenten les oportunitats, i equilibri a través del conflicte entre oposats (globalitat-individualització, orient-occident, autonomia-integració, formalitat-iniciativa, innovació-arrels, intuïció-deducció…)

Per optimitzar el desenvolupament social, científic i tecnològic que ens incumbeix hem d’estimular el desenvolupament humà. No existeix l’un sense l’altre: més informació no implica necessàriament més coneixement, també pot representar més confusió. Seran les experiències i les habilitats personals allò que convertirà les novetats en quelcom útil per al progrés.

Desenvolupar les habilitats humanes pròpies eleva el nivell de competència, d’acceptació, de confiança i de col·laboració. L’expansió d’aquestes habilitats individuals es converteix en deure i patrimoni de tots, independentment de l’àmbit on hom es desenvolupi.

L’empresa i la institució es perfilen com el marc idoni per a treballar aquest desenvolupament, assumint el compromís, la credibilitat i la responsabilitat amb els seus integrants i amb la resta de la societat.

Si podem mobilitzar totes les habilitats humanes i aliar-les en sentit ètic, podrem ajudar a incrementar la possibilitat de supervivència del nostre planeta i contribuir al nostre benestar

(Howard Garner)